diumenge, 26 de març de 2017

Qui sóc jo ? On és el meu lloc ? Què haig de fer ?





Qui coneix una persona antipàtica segurament sap que no resulta molt agradable conviure amb ella . A vegades coincideix amb una persona sola , vella, arísca, tancada, que representa tot allò que a una no li agradaria tenir a prop. Però també és cert que aquestes persones molts cops es transformen al costat d'uns nens o nenes o de petits animalets. Sembla com si sortissin del seu aïllament transformant-se plenament del tot. 

Aquesta pregunta que ens fem neix d'aquest fet : som insoportables amb els altres moltes vegades però també som capaços d'oferir la millor part de nosaltres amb ells i elles. La pregunta doncs busca cercar des de l'exemple la vida de pensadors i pensadores que han cercat els mecanismes de relació social i de convivència ja sigui com a societat o com a organització social amb institucions econòmiques i polítiques. 

Jean Jacques Rousseau nascut a Ginebra el 1712 és un clar exemple. Un pensador solitari que fugia de la gent i que fins i tot es podia convertir en el personatge dels contes de DIckens amb el senyor Srooge. Però en el fons del cor pot ser que la solitud sigui una forma d'incapacitat per relacionar-nos amb les altres persones? La vida de persones soles, aillades, velles, malhumorades no deixa de ser trista i depriment. 
Rousseau orfé de mare als 9 anys era criat del seu tiet , un pastor protestant, qui li va proporcionar treball d'aprenent de rellotger, fins que als 16 anys va fugir del poble perquè volia ser músic, gràcies al seu físic , va portar en la joventut una vida sostenible per les moltes dones que li costejaven sobreviure.Als 37 anys va canviar radicalment de vida caminant cap el castell de Vincennes , sudest de Paris, pressó per persones importants on es dirigia a veure a l'il·lustrat Diderot i va voler participar en un concurs anunciat en un diari, tot responent a si es creia que les ciències havien permés un millor progrés en les costums. 

I va respondre de forma negativa dient que els homes som bons per naturalesa però que la societat ens converteix en dolents i desconfiats, en perversos i capaços d'odiar els altres quan els nostres interessos xoquen entre nosaltres. 

Això el va fer guanyar el primer premi.