diumenge, 26 de març de 2017

CONSTRUIM HISTÒRIES A PARTIR DE LES IMATGES .



Materials : 

10 fotografies triades a l'atzar 
Un espai per deixar-les visibles 
paper 
bolígraf 


Inici 

L'alumnat apunta les 10 fotografies tal com van sortint i es presenten. Una vegada finalitzades ordenen aquestes fent que totes hagin de sortir en la seva història . 

Un cop escrita la història , surten i presenten l'ordre establert de les fotografies. Es demana seguidament als companys i companyes que inventin quina possible història pot haver creat el seu amic o company de classe. 
Finalment els nois i noies llegeixen la seva història personal 


Desenvolupament de l'activitat 


Història 1 

El meu pare sempre deia que esperar un tren era algo important , perquè representava prendre una decisió . Jo , que fins als 14 anys , agafava el tren mol habitualment , ja que la bicicleta no la vaig tenir fins els 15 , em donava compte que no només importava la decisió , sinó el temps que perdies esperant-lo.

Els meus pares també valoraven molts els regals , i el que tenies. Va ser per això que en tota la meva infantesa  únicament vaig tenir una nina preciosa d'ulls grans i cabell negre. 

L'estiu dels meus 16 anys 

Qui sóc jo ? On és el meu lloc ? Què haig de fer ?





Qui coneix una persona antipàtica segurament sap que no resulta molt agradable conviure amb ella . A vegades coincideix amb una persona sola , vella, arísca, tancada, que representa tot allò que a una no li agradaria tenir a prop. Però també és cert que aquestes persones molts cops es transformen al costat d'uns nens o nenes o de petits animalets. Sembla com si sortissin del seu aïllament transformant-se plenament del tot. 

Aquesta pregunta que ens fem neix d'aquest fet : som insoportables amb els altres moltes vegades però també som capaços d'oferir la millor part de nosaltres amb ells i elles. La pregunta doncs busca cercar des de l'exemple la vida de pensadors i pensadores que han cercat els mecanismes de relació social i de convivència ja sigui com a societat o com a organització social amb institucions econòmiques i polítiques. 

Jean Jacques Rousseau nascut a Ginebra el 1712 és un clar exemple. Un pensador solitari que fugia de la gent i que fins i tot es podia convertir en el personatge dels contes de DIckens amb el senyor Srooge. Però en el fons del cor pot ser que la solitud sigui una forma d'incapacitat per relacionar-nos amb les altres persones? La vida de persones soles, aillades, velles, malhumorades no deixa de ser trista i depriment. 
Rousseau orfé de mare als 9 anys era criat del seu tiet , un pastor protestant, qui li va proporcionar treball d'aprenent de rellotger, fins que als 16 anys va fugir del poble perquè volia ser músic, gràcies al seu físic , va portar en la joventut una vida sostenible per les moltes dones que li costejaven sobreviure.Als 37 anys va canviar radicalment de vida caminant cap el castell de Vincennes , sudest de Paris, pressó per persones importants on es dirigia a veure a l'il·lustrat Diderot i va voler participar en un concurs anunciat en un diari, tot responent a si es creia que les ciències havien permés un millor progrés en les costums. 

I va respondre de forma negativa dient que els homes som bons per naturalesa però que la societat ens converteix en dolents i desconfiats, en perversos i capaços d'odiar els altres quan els nostres interessos xoquen entre nosaltres. 

Això el va fer guanyar el primer premi. 

divendres, 6 de gener de 2017

On és el teu lloc ?

Preguntar-nos per a quin lloc fa referència aquesta fotografia ens genera un dubte i ens provoca una necessitat de donar resposta. On és aquest lloc ? De quina estació de tren es tracta ? 

La persona que ha penjat aquesta fotografia clar que sap de quina estació de tren es tracta i té clarament identificada aquest indret. Però és cert que molts indrets s'assemblen i això podria portar a confusió . 

En el fons aquesta pregunta ens situa en una direcció . Si en el trimestre primer el jo ocupaba el nostre punt de partida , ara volem senyalar un camí , una ruta , una via , una pista per aquest jo. 


Per això en el fons busquem un tresor . Quin és el nostre lloc és ni més ni menys cercar un tresor. Per això hem proposat una activitat concreta : A la recerca del tresor. 


Per això et proposem buscar la resposta del tresor que ens portarà aquesta fotografia final. 



  1. busca algú que porti una peça de roba negre. Indica el seu nom. 
  2. Troba una persona que li agradi la música Regeton 
  3. Ara et demanem que intentis trobar una persona que consideris que és la més alegre de la classe. 
  4. Ara et demanem que fagis a l'inrevés , la més trista. 
  5. Busca ara una pesona que li agradi el mar . 
  6. Una que practiqui algún esport considerat de risc . 
  7. Algú que tingui més d'un animal a casa seva . 
  8. Ara troba algú que el seu tresor que ha pensat tingui un valor de més de 5 euros. 
  9. Ara busca una persona que porti ulleres habitualment. 
  10. Una persona que sigui no sigui sonàmbula. 


Un cop tinguis tots els noms pots inentar esbrinar de quina estació de tren es tracta .Et donem tres pistes . 


El lloc és a Catalunya. Està en una comarca barcelonina. Els seus habitans estan preocupats per el temps com l'Alicia.

Escriu la resposta en el comentari del post 

dijous, 5 de gener de 2017

ALICIA A TRAVÉS DEL MIRALL .



Per finalitzar el primer trimestre a 4 ESo amb el grup d'humanitats hem fet un resum o síntesi del tema treballat a classe: Qui sóc jo? 

Amb l'ànim de veure què en pensem de l'existència o no del "jo hem dic Alex " "jo hem dic Paula" el nostre recorregut ha estat presentat en forma de dilemes com l'habitació 66 , en forma de joc dels múltiples "jos" que arrosseguem nosaltres : el jo real, el jo inventat, el jo fantasiós , el jo cregut, el jo ideal, el jo fragmentat, ... infinitat de jo formen part de la nostra identitat. 

El mirall permet jugar amb l'altre banda del que ens veiem en el reflex  a diferència dels vampirs que no tenen identitat perquè són els no-morts . Però podem descobrir en els miralls la mirada del nostre jo ? 


La pel·lícula de Tim Burton sobre la novel·la de Lewis Carroll permet precisament descobrir això ..

Com veure una pel·lícula a classe ?  Cal fer-ho amb els ulls ben oberts , amb el llum encès i amb un paper i un bolígraf per anotar tot allò que ens serveixi per pensar. Com per exemple : 

  • inici de la història : escapar del temps present a través dels miralls màgics. 
  • Protagonista el temps senyor Tic Tac , reina vermella i reina blanca,el "barretaire boig" , ....

Tot això ha de servir ajudat de l'esquema de conceptes que hem fet a la pissarra , a classe. 


Seguidament ajudat de la guia de treball posterior podem respondre a les preguntes . 




divendres, 16 de desembre de 2016

<!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" --> <div id="video-114539"></div><script type="text/javascript"src="http://nws.nice264.com/NicePlayer/nicePlayer.js?hash=a8f51074a083dd7dc550&quality=SS_16_9_540p_1000_MP32_ch&profile=auto&object=video-114539"></script>

diumenge, 4 de desembre de 2016

on és el meu lloc ?

Inici 
punt de partida
el lloc 
el que ocupem 
on som 
on anem 
inici 
del qui sóc jo 
al on sóc jo 
del jo i la identitat 
a nosaltres ocupem un lloc 
vida pròpia 
vida comú 
planeta
espai 
terra
natura 
vida
Aquí comença el segon pas , cal saber trobar un pas constant, un ritme per avançar , cal caminar mirant endavant , mirada a l'horitzó, un peu i un altre, el vent bufant, i no perdre la calma, anem a cercar un lloc, però el lloc ja és dins cada pas, som el lloc, .. si el mirall ens portaba al jo , ara el viatge de Carroll el fem amb Ramón LLull , un caminant , un místic de llocs , el viatge canvia, es tracta de traçar camins per dirigir-nos al lloc .. On és el nostre lloc ?